Hollywood

Els Oscars del 1995 van canviar el destí de Forrest Gump, Pulp Fiction i The Shawshank Redemption

Any rere any les pel·lícules assoleixen nous nivells, revelen nous temes i ens ofereixen històries que provoquen la reflexió per ser estimades per sempre. Al febrer, milions de cinèfils de tot el món veuen la transmissió de l’Oscar, ja que la cerimònia amb estrelles és un dels esdeveniments més esperats de la indústria de l’entreteniment. La gent espera tot l'any per veure les seves pel·lícules favorites i els artistes guanyadors del trofeu d'or.



No obstant això, en diversos casos de la història dels premis de l'Acadèmia, s'han plantejat preguntes sobre els guanyadors i els nominats.

Va ser el 1995, quan tres dels clàssics de culte més vistos de la història del cinema van competir per la categoria de millor pel·lícula. La nit del 27 de març de 1995 va canviar el destí dels tres millors nominats a la pel·lícula i del guanyador final. Va ser la 'Pulp Fiction' de Quentin Tarantino, 'Forrest Gump' de Robert Zemeckis i 'The Shawshank Redemption', de Frank Darabont, pel·lícules que es van enfrontar més durament. Vegem què fa que aquestes tres pel·lícules siguin especials, tenint en compte que, des dels darrers 22 anys, no hi ha hagut cap argument que hagi pogut fer mella en la popularitat individual de cadascuna d’aquestes pel·lícules.





A partir de 'Forrest Gump', la pel·lícula es va emportar sis premis Oscar de tretze nominacions. Tom Hanks, que més tard es va fer popular amb el nom del paper més memorable que hagi fet mai: 'Forrest', va portar la pel·lícula només a les seves espatlles. Els crítics van definir aquesta pel·lícula com un trencador d’enginy estrany i una gràcia sorprenent, en poc temps després de l’estrena de la pel·lícula, la gent va començar a creure que 'Forrest Gump' és una pel·lícula titulada 'constitutiva', quan es tracta de la llista de pel·lícules que cal veure a la seva vida. La pel·lícula no només va tenir la gràcia de transportar-la cap a un nou món, sinó que també es va mantenir fort amb una interpretació notable que no sovint estava disponible per al públic.

ruta de cresta pacífica google maps

Com els Oscars del 1995 van canviar el destí de Forrest Gump, Pulp Fiction i la redempció de Shawshank



Quan Al Pacino i Robert De Niro van anunciar el guanyador de la millor pel·lícula (1995), van deixar decebuts els espectadors veient la transmissió a tot el món, ja que 'Pulp Fiction' perdia el premi a 'Forrest Gump'.

La gent sempre ha conegut Quentin Tarantino com un cineasta amb una visió excepcional. Cap director o cineasta de Hollywood no ha estat capaç de teixir històries d’odi i vessament de sang com Tarantino. Amb el seu segon intent d’estetitzar la violència a través de “Pulp Fiction”, Quentin va aconseguir crear el seu propi públic. 'Pulp Fiction' no només va obtenir l'aclamació de la crítica en diversos festivals de cinema durant el 1994, sinó que la seva astúcia molt simpàtica i estimulant va afectar les àrees més inexplorades del cinema. Fins i tot després de rebre set nominacions als Oscar, no guanyar el més merescut seguiria sent un somni incomplert per als fans de 'Pulp Fiction'.

Com els Oscars del 1995 van canviar el destí de Forrest Gump, Pulp Fiction i la redempció de Shawshank



'La redempció de Shawshank' es va convertir lentament en un fenomen mundial, anys després que la crítica l'anomenés una pel·lícula que supera la prova del temps i que encara ressona entre els espectadors. Una senzilla història humana de supervivència al llarg dels anys es va convertir en la pel·lícula més estimada de la història. 'The Shawshank Redemption' no va guanyar cap premi de l'Acadèmia aquella nit, però encara manté el seu lloc fort com la pel·lícula més ben valorada a IMDb.

La nit del 27 de març de 1995 segueix sent un misteri, ja que per a molts va ser l’esdeveniment més significatiu de la seva carrera, mentre que per a d’altres va transformar la vida. Més enllà de premis i reconeixements, les històries trencadores de cadascuna d’aquestes tres pel·lícules no només van convertir-les en el millor dels clàssics de culte, sinó en les èpoques atemporals de Hollywood.

Què en penses?

Comenceu una conversa, no un foc. Publicar amb amabilitat.

Escriu un comentari